CENA

A Cena us asseureu en un banquet medieval on res és el que sembla. Cada carta que jugueu us lliga als vostres veïns de taula, però compte, perquè l'aliat d'avui pot ser el traïdor de la propera bassa. Haureu de trobar l'equilibri entre confiança, engany i el moment just per sortir-vos-en amb el mínim de verí possible.

Les cartes estan dividides en dues parts: la meitat esquerra indica el pal i la dreta, el número. Cada carta es combina amb les cartes veïnes, de manera que dos jugadors creen alhora una bassa i una aliança. A més, la puntuació final suma els punts de les dues aliances, la de l'esquerra i la de la dreta.

No estàs obligat a jugar la carta davant teu: la pots jugar davant de qualsevol jugador! Això complica molt la gestió de la mà i el joc en general.

L'altre punt clau són les cartes de verí del centre de la taula. Canvien a cada ronda i marquen quines cartes faran mal, de manera que certes bases reparteixen punts negatius i no les voldràs guanyar.

Cena és un joc que dona un gir molt original i interessant als jocs de bases gràcies a uns quants elements diferencials. Les aliances donen al joc un punt «cooperatiu», però és només un punt, i molt petit, perquè ajudar un aliat sovint vol dir perjudicar l'altre. I aquí comencen les traïcions.

Cada ronda es juga diferent, i aquí arriben les traïcions de debò: el company de la dreta, amb qui tens una aliança, te la clava perquè acabis guanyant la bassa que comparteixes amb el jugador de l'esquerra, la que resta punts.

Tot i ser un joc de bases, és dels més complicats que he jugat. Tot plegat fa que sigui difícil decidir quina carta jugar i, sobretot, ON jugar-la. Pel que fa a l'apartat visual, a les mans de la Natàlia Romero, que mai falla.